El verbo “ser” en catalán es “ésser”, aunque en la mayoría de los casos se usa la forma “ser” en lugar de “ésser”, excepto en algunos usos formales o literarios. Aquí tienes su conjugación en los principales tiempos verbales:
Indicatiu (Indicativo)
Present
- Jo sóc
- Tu ets
- Ell/Ella/Vostè és
- Nosaltres som
- Vosaltres sou
- Ells/Elles/Vostès són
Imperfet (Pretérito imperfecto)
- Jo era
- Tu eres
- Ell/Ella/Vostè era
- Nosaltres érem
- Vosaltres éreu
- Ells/Elles/Vostès eren
Passat simple (Pretérito simple) (poco usado en catalán hablado)
- Jo fui
- Tu fosses
- Ell/Ella/Vostè fou
- Nosaltres fórem
- Vosaltres fóreu
- Ells/Elles/Vostès foren
Passat perifràstic (Pretérito perifrástico, el más usado en la lengua hablada)
- Jo vaig ser
- Tu vas ser
- Ell/Ella/Vostè va ser
- Nosaltres vam ser
- Vosaltres vau ser
- Ells/Elles/Vostès van ser
Futur (Futuro)
- Jo seré
- Tu seràs
- Ell/Ella/Vostè serà
- Nosaltres serem
- Vosaltres sereu
- Ells/Elles/Vostès seran
Condicional
- Jo seria
- Tu series
- Ell/Ella/Vostè seria
- Nosaltres seríem
- Vosaltres seríeu
- Ells/Elles/Vostès serien
Subjuntiu (Subjuntivo)
Present
- Jo sigui
- Tu siguis
- Ell/Ella/Vostè sigui
- Nosaltres siguem
- Vosaltres sigueu
- Ells/Elles/Vostès siguin
Imperfet (Pretérito imperfecto)
- Jo fos
- Tu fossis
- Ell/Ella/Vostè fos
- Nosaltres fóssim
- Vosaltres fóssiu
- Ells/Elles/Vostès fossin
Imperatiu (Imperativo)
- (Tu) Sigues
- (Vostè) Sigui
- (Nosaltres) Siguem
- (Vosaltres) Sigueu
- (Vostès) Siguin
Participi, Gerundi i Infinitiu
- Participi: estat
- Gerundi: sent
- Infinitiu: ser (o en usos más formales, ésser)