En catalán, la expresión “tener que” se traduce como “haver de”. Se conjuga el verbo “haver” seguido de la preposición “de” y el infinitivo del verbo que indica la acción.
Conjugación de “haver de” en los tiempos más usados
Indicatiu (Indicativo)
Present
- Jo he de
- Tu has de
- Ell/Ella/Vostè ha de
- Nosaltres hem de
- Vosaltres heu de
- Ells/Elles/Vostès han de
Passat perifràstic (Pretérito perifrástico, el más usado en catalán hablado)
- Jo vaig haver de
- Tu vas haver de
- Ell/Ella/Vostè va haver de
- Nosaltres vam haver de
- Vosaltres vau haver de
- Ells/Elles/Vostès van haver de
Futur (Futuro)
- Jo hauré de
- Tu hauràs de
- Ell/Ella/Vostè haurà de
- Nosaltres haurem de
- Vosaltres haureu de
- Ells/Elles/Vostès hauran de
Condicional
- Jo hauria de
- Tu hauries de
- Ell/Ella/Vostè hauria de
- Nosaltres hauríem de
- Vosaltres hauríeu de
- Ells/Elles/Vostès haurien de
Ejemplos de uso
- He de treballar demà. → (Tengo que trabajar mañana.)
- Vam haver de marxar aviat. → (Tuvimos que irnos temprano.)
- Hauries de descansar més. → (Tendrías que descansar más.)
Nota: En algunas zonas de Cataluña y en valenciano, también se usa “tenir que”, pero es considerado menos normativo. La forma correcta en catalán estándar es “haver de”.